“Diego no conocía la mar. El padre,lo llevó a descubrirla. Cuando el niño y su padre alcanzaron por fin aquellas cumbres de arena, después de mucho caminar, la mar estalló ante sus ojos. Y fue tanta la inmensidad del mar, y tanto su fulgor, que el niño quedó mudo de hermosura. Y cuando al fin consiguió hablar, temblando, tartamudeando, pidió al padre: "¡Ayúdame a mirar!" (Eduardo Galeano) Biblioteca de l'escola Eulàlia Bota de Barcelona.
dilluns, 4 de març del 2013
PER SI VOLEU LLEGIR (ii)
EL MEU AVI, Marta Altés, Editorial MacMillan (Març 2012) –> Aquest és un conte de textos molt curts, però amb imatges plenes de tendres i sentiments. Ens narra l’especial relació que s’estableix entre un avi i el seu nét, i les coses que fan l’un amb l’altre. Ho fa de manera senzilla i emotiva, i ens explica com sovint l’avi es pot sentir sol, o a vegades oblidar-se d’algunes coses, o a vegades es comporta com un nen… Coses que a vegades són dures d’assumir però que vistes des del punt de vista del nét fa que tinguis la sensació de que potser no són tan dures, o si més no, no ho semblen. És bonics, especial i estic convençuda de que us agradarà molt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada