dimarts, 9 d’abril de 2013

L' avi que no vaig conèixer


Digue'm avi, com eres?
Digue'm avi, com et deies? 
Em vas tenir als teus braços?
Em deies paraules tendres?
Se't passava la tristesa quan miraves i jo reia? Digue'm que si, avi.
Digue'm que ho feies 
i que et senties feliç,
oblidan-te dels problemes,
que perdonaves al mon,
per totes les males feines.
Que el teu cor bategava,
com un timbal, en dia de festa. 
Que senties lleus els braços,
i a les cames, lleugeresa.
Que el teu pit s'omplia de goig,
pensant que la vida era ferma.
Oi que si, avi, oi, que ho feies?
Per això, et recordo amb carinyo,
perque sé, que si, que ho feies
i que ploraves feliç,
quan em parlaves...! I jo reia! 

 Libra

(Poema escrit per un avi de l'escola al seu avi)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada